L'envelliment es podria dir que comença al voltant dels 26 als 30 anys, que és quan el programa genètic ens deixa de construïr, afirma Francisco Mora en aquesta entrevista. Segons ell, és un procés fisiològic sense tenir obligatoriament connotacions patològiques, però sí menys energia activa per aprendre i d'atenció...
" El ser humano no va más allá del ser que aprendre y memoriza" Francisco Mora
lunes, 3 de enero de 2011
lunes, 22 de noviembre de 2010
Imagine
Imaginar... és tant bonic imaginar coses! Tothom té la capacitat d'imaginar i somiar, sense elles, què en seria de nosaltres? No ens marcariem objectius, ni creariem aquelles coses que, encara que siguin irreals, ens dibuixen somriures als nostres rostres.
Posats a imaginar, perquè no ho fem en un món on tothom és valorat per ser tal com és, on tothom es sent estimat i apreciat? I un cop imaginat... podem començar a canviar la irrealitat a quotidià? Posem el nostre granet de sorra, que mica en mica, aquest somni pot arribar a transformar-se!
Posats a imaginar, perquè no ho fem en un món on tothom és valorat per ser tal com és, on tothom es sent estimat i apreciat? I un cop imaginat... podem començar a canviar la irrealitat a quotidià? Posem el nostre granet de sorra, que mica en mica, aquest somni pot arribar a transformar-se!
Imagine there's no heaven
It's easy if you try
No hell below us
Above us only sky
Imagine all the people
Living for today...
Imagine there's no countries
It isn't hard to do
Nothing to kill or die for
And no religion too
Imagine all the people
Living life in peace...
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one
Imagine no possessions
I wonder if you can
No need for greed or hunger
A brotherhood of man
Imagine all the people
Sharing all the world...
You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will live as one
jueves, 28 de octubre de 2010
Tot evoluciona
Cada vegada el món de les noves tecnologies és més sorprenent. Serà veritat, doncs, que qui sap si d'aquí 3, 5, 10, 15, 50, etc., anys ho podrem fer tot utilitzant només un ordinador?
És veritat que actualment amb un sol aparell, l'ordinador, podem realitzar tasques les quals eren pròpies d'altres aparells, com per exemple realitzar videoconferències a través de l'Skype (tasca evolucionada pròpia del telèfon), escoltar música (pròpia del radiocasset, minicadena, etc.), escriure documents (màquina d'escriure, i la pròpia persona efectuant-ho manualment), recollir informació a través d'internet (llibres i enciclopèdies) etc., però no negaré pas que m'ha sorprès l'últim descobriment que he fet. Es poden tocar instruments utilitzant només el teclat de l'ordinador.
El sintetitzador, que per qui no sàpiga què és, és un aparell compost per un teclat anàleg al d'un piano i un tauler de control que permet d'obtenir senyals elèctrics complexos per sintetització, a partir de senyals elèctrics simples (definició extreta de l'enciclopèdia catalana, per més informació entreu aquí: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0211107&BATE=sintetitzador). Així doncs, podría dir que el programa informàtic del qual estic parlant és una evolució d'aquest instrument.
Aquests programes tenen la funció de simular un piano. A través de les tecles del teclat de l'ordinador, pots tocar diferents melodies, ja que cada tecla simula un so del piano. Per tant, és una bona oportunitat per tota aquella gent que no ha pogut gaudir mai de comprar-se un piano i aprendre'l a tocar, per poder interpretar melodies a través del teclat de l'ordinador, ja que actualment es podria dir que la major part de la població té com a mínim un teclat a casa. Si mireu el vídeo que hi ha a continuació ho entendreu amb més claretat.
Així doncs, que no es digui que actualment és molt difícil estudiar música i interpretar una cançó amb un instrument, la nova era de les tecnologies i de la informació et permet ser autodidacta en qualsevol cosa amb facilitat! Només és qüestió de seleccionar bé la informació ;).
És veritat que actualment amb un sol aparell, l'ordinador, podem realitzar tasques les quals eren pròpies d'altres aparells, com per exemple realitzar videoconferències a través de l'Skype (tasca evolucionada pròpia del telèfon), escoltar música (pròpia del radiocasset, minicadena, etc.), escriure documents (màquina d'escriure, i la pròpia persona efectuant-ho manualment), recollir informació a través d'internet (llibres i enciclopèdies) etc., però no negaré pas que m'ha sorprès l'últim descobriment que he fet. Es poden tocar instruments utilitzant només el teclat de l'ordinador.
El sintetitzador, que per qui no sàpiga què és, és un aparell compost per un teclat anàleg al d'un piano i un tauler de control que permet d'obtenir senyals elèctrics complexos per sintetització, a partir de senyals elèctrics simples (definició extreta de l'enciclopèdia catalana, per més informació entreu aquí: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0211107&BATE=sintetitzador). Així doncs, podría dir que el programa informàtic del qual estic parlant és una evolució d'aquest instrument.
Aquests programes tenen la funció de simular un piano. A través de les tecles del teclat de l'ordinador, pots tocar diferents melodies, ja que cada tecla simula un so del piano. Per tant, és una bona oportunitat per tota aquella gent que no ha pogut gaudir mai de comprar-se un piano i aprendre'l a tocar, per poder interpretar melodies a través del teclat de l'ordinador, ja que actualment es podria dir que la major part de la població té com a mínim un teclat a casa. Si mireu el vídeo que hi ha a continuació ho entendreu amb més claretat.
Així doncs, que no es digui que actualment és molt difícil estudiar música i interpretar una cançó amb un instrument, la nova era de les tecnologies i de la informació et permet ser autodidacta en qualsevol cosa amb facilitat! Només és qüestió de seleccionar bé la informació ;).
domingo, 15 de agosto de 2010
Síndrome de Tourette
El síndrome de Tourette és un trastorn neurològic caracteritzat per moviments repetitius, estereotipats i involuntaris, i per la emissió de sons vocals anomenats "tics". Aquest síndrome no és gaire comú ja que 1 de cada 1000 persones hi està diagnosticada, i els que tenen més predisposició a patir-la són els homes ja que de cada 5 persones amb aquest síndrome, entre 3 i 4 són de gènere masculí.
Tot i que es pot manifestar com a una condició crònica, a la majoria se'ls presenten els símptomes més severs de petits, i a mesura que van creixent fins a arribar a l'edat adulta, els símptomes van disminuint. Aquests tics segons el temps van variant en tipus, freqüència, i severitat. Els primers símptomes generalment apareixen al cap i al coll, i poden progressar fins a incloure els músculs del tronc i les extremitats.
La seva causa és desconeguda, però investigacions actuals revelen que va associat a l'anomalia d'algunes regions del cervell, dels circuits que fan les interconnexions entre aquestes regions, i els neurotransmissors que efectuen la comunicació entre les cèl·lules nervioses (dopamina, serotonina, i norepinefrina). Moltes vegades, això provoca altres trastorns del comportament com la hiperactivitat, el dèficit d'atenció, i la impulsivitat; i dificultats per a la lectura, l'escriptura, l'aritmètica. També adquireixen símptomes obsessius i compulsius com preocupacions i comportaments repetitius, per exemple, rentar-se les mans repetidament a causa de la preocupació per la brutícia, o ordenar-ho tot, repetir, i comptar repetidament per la preocupació a que passi qualsevol cosa negativa. Normalment, també hi va associat amb aquest trastorn comportaments depressius i trastorns d'ansietat.
He trobat un documental molt interessant on els protagonistes són diferents nens amb aquest trastorn. Aquí, els propis nens ens expliquen què és el que senten i com conviuen amb el síndrome de Tourette.
Per més informació podeu consultar l'enllaç següent, que és des d'on l'he extreta jo.
viernes, 13 de agosto de 2010
Alteracions a la veu
En diferents moments concrets de la nostra vida, podem observar que s'originen canvis a la nostra veu de manera natural. Tot i així, a part d'aquests, segons l'ús que en fem se n'hi poden afegir alguns més, els quals poden arribar a ser molt perjudicials.
Biològicament, a la nostra veu durant l'etapa de la primera infància (dels 0 als 2 anys) no apareixen canvis significatius, excepte si s'ocasiona la ingestió de substàncies tòxiques o de cossos estranys. En aquests casos, es poden produir disfonies (un trastorn de la veu amb el qual s'observa una alteració del timbre, la intensitat, l'extensió, i la duració de la veu) o afonia (pèrdua de veu).
A la segona infància (dels 3 als 5 anys) les alteracions de la veu més freqüents, originades per una mala respiració, ambients molt sorollosos, i la freqüentació de jocs físics i violents, són la laringitis ( veu ronca, rasposa i gutural, i utilització de tons greus) fatiga vocal, nóduls ( inflamació de les cordes vocals, el qual dificulten el tancament de les cordes vocals en el procés de fonació), etc.
A la pubertat, a causa dels canvis hormonals es produeixen mutacions de la veu ( es descen el to entre una i dues octaves)
Als joves adults els hi comencen a afectar altres circumstàncies com les emocionals, les quals es transfereixen a la veu. A l'adult de més de 35 anys les disfonies més freqüents són d'origen orgànic per processos inflamatoris, afecions preneoplàstiques laríngies, tumors, paràlisis cordals, pòlips, nòduls, etc.
Quan s'arriba a la tercera edat i apareix la menopausa a les dones, com que aquest fenomen comporta uns altres canvis hormonals provoquen que la veu pugi de to entre una o dues octaves.
La comunitat docent utilitza constantment el seu aparell fonador, per la qual cosa, té més risc a que s'activi el procés d'elaboració del so incorrectament i per tant, pateixi alteracions a la veu. Els motius els quals ho provoquen són influïts per les condicions ambientals, perquè pot ser que hi hagi més o menys soroll a l'aula, que es desplacin les activitats a l'exterior, etc., i pel seu estat emocional, ja que, per exemple, quan el docent està tranquil a l'hora de parlar utilitza l'aparell fonador amb un grau poc elevat d'esforç i intensitat, i quan està enfadat i vol cridar, l'ha d'augmentar.
Segons unes estadístiques publicades per la logopeda Herminia Lupiáñez Sanchez, el 62% de mestres de l'ensenyament públic i privat han estat diagnosticats amb deteriorament vocal (Perelló 1985), el 48% d'una mostra de 790 professors patien problemes de ronquera i fatiga vocal, i la segona causa per la qual els mestres s'agafen la baixa són les disfonies.
És per això, doncs, que animo a tots els mestres a informar-se sobre com projectar la veu sense fer-se mal adquirint una bona tècnica vocal. Una nou mètode que ha sortit és el Voice Craft, el qual ens permet controlar i utilitzar correctament el nostre aparell fonador, tenint-ne un coneixement anatòmic profund.
Per més informació respecte el Voice Craft:
La laringe i la fonació. Explicació de com es produeix la fonació.
Exemple de nòduls a les cordes vocals. Les franges blanques que es veuen al mig de la imatge són les cordes vocals. Podem veure que en comptes de ser totalment rectes, al mig de les dues cordes vocals hi ha una petita deformació que dificulta el tancament complet de les cordes vocals.
jueves, 12 de agosto de 2010
Da la nota
Da la nota és un llibre amb un joc de taula el qual pretén despertar als alumnes l'interès per la cultura musical de forma lúdica, utilitzant els continguts de l'Àrea d'Educació Musical en Educació Primària i Secundària.
La seva intenció és ser un instrument didàctic pels alumnes, per tal que puguin repassar i ampliar els seus coneixements musicals curriculars a través de la simulació d'altres situacions que permeten adquirir els aprenentatges d'una manera divertida, com són els concursos televisius, de radio, etc.
Aquest està destinat als alumnes de cadascun dels tres cicles de Primària i el primer cicle de Secundària. Al llibre trobarem classificades una sèrie de preguntes per cicles. Per al segon i tercer cicle de Primària i el primer de Secundària, el joc consisteix en respondre preguntes sobre llenguatge musical, instruments musicals, i història de la música. En canvi per al primer cicle de Primària l'estructura canvia una mica, ja que en aquest cicle no es treballa encara la Història de la música i necessiten canviar més freqüentment d'activitat. Per tant, per tal que sigui més dinàmic, a més a més de tenir preguntes de llenguatge musical, té altres activitats com realitzar ritmes, i superar proves de dibuix, imitació de sons i moviments, i dramatització de situacions. El nivell de dificultat va augmentant progressivament a mesura que es va avançat de cicle.
Així doncs, aquest joc també facilita al mestre una escala d'errors que permet concretar les dificultats dels alumnes i veure quins aspectes cal reforçar més, ja que els continguts que apareixen als jocs són els mateixos que els del currículum.
La codificació dels elements musicals a través de l'autisme
Basándonos en conceptos vertidos desde la Neuropsicología conocemos la preponderancia del hemisferio cerebral derecho en la recepción de los estímulos musicales, en lo que hace a los aspectos melódico y armónico, ya que es el hemisferio que capta al mundo de manera integral. Por otro lado conocemos que en las personas con autismo encontramos un tipo de pensamiento con serias dificultades para el análisis y la comprensión de los “tempos” ya sean mentales o naturales del mundo que los rodea, lo que se corresponde con la actividad principal del hemisferio izquierdo.
Podríamos inferir entonces que esa predilección especial por las experiencias sonoras que tienen los niños que padecen autismo, puede estar relacionada con una mayor dificultad para comprender el ritmo del lenguaje o de la música misma, sin embargo cuando prevalece la melodía y la armonía en el hecho musical, encontrarían una especie de vibración al unísono consigo mismos, que los “salva” aparentemente, de tener que decodificar intelectualmente el mensaje sonoro que reciben, ya que solo necesitan una decodificación más primitiva, que se produce en el nivel de la sustancia reticular y los núcleos de la base, donde está demostrado que se registran las emociones.
Centro Benenzon España
Per més informació:
http://www.centrobenenzon.org.es/biblioteca/08autismo_leivi.htm
Així doncs, de la mateixa manera que podem observar una dificultat pel que fa a la codificació del tempo de la música, pel que fa al llenguatge també els hi és més difícil interpretar els cops sil·làbics de cada paraula, diferenciar els mots que hi ha en una frase, les frases dins de les oracions, etc. No obtsant, poden interpretar més fàcilment l'entonació que utilitzem a l'hora d'expressar-nos, i captar amb quina intenció emocional diem les unitats de significat (paraules, frases, etc.)
La música, doncs, es pot convertir en una via d'expressió i comunicació, i una eina per a desenvolupar la seva creativitat. Aquí us deixo un trailer d'un documental el qual ens mostra com sis nens autistes exploren la seva creativitat a través de la música.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)