Síndrome de Tourette

El síndrome de Tourette és un trastorn neurològic caracteritzat per moviments repetitius, estereotipats i involuntaris, i per la emissió de sons vocals anomenats "tics". Aquest síndrome no és gaire comú ja que 1 de cada 1000 persones hi està diagnosticada, i els que tenen més predisposició a patir-la són els homes ja que de cada 5 persones amb aquest síndrome, entre 3 i 4 són de gènere masculí.

Tot i que es pot manifestar com a una condició crònica, a la majoria se'ls presenten els símptomes més severs de petits, i a mesura que van creixent fins a arribar a l'edat adulta, els símptomes van disminuint. Aquests tics segons el temps van variant en tipus, freqüència, i severitat. Els primers símptomes generalment apareixen al cap i al coll, i poden progressar fins a incloure els músculs del tronc i les extremitats.

La seva causa és desconeguda, però investigacions actuals revelen que va associat a l'anomalia d'algunes regions del cervell, dels circuits que fan les interconnexions entre aquestes regions, i els neurotransmissors que efectuen la comunicació entre les cèl·lules nervioses (dopamina, serotonina, i norepinefrina). Moltes vegades, això provoca altres trastorns del comportament com la hiperactivitat, el dèficit d'atenció, i la impulsivitat; i dificultats per a la lectura, l'escriptura, l'aritmètica. També adquireixen símptomes obsessius i compulsius com preocupacions i comportaments repetitius, per exemple, rentar-se les mans repetidament a causa de la preocupació per la brutícia, o ordenar-ho tot, repetir, i comptar repetidament per la preocupació a que passi qualsevol cosa negativa. Normalment, també hi va associat amb aquest trastorn comportaments depressius i trastorns d'ansietat.

He trobat un documental molt interessant on els protagonistes són diferents nens amb aquest trastorn. Aquí, els propis nens ens expliquen què és el que senten i com conviuen amb el síndrome de Tourette.

Per més informació podeu consultar l'enllaç següent, que és des d'on l'he extreta jo.

http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/sindrome_de_tourette.htm

La codificació dels elements musicals a través de l'autisme

Basándonos en conceptos vertidos desde la Neuropsicología conocemos la preponderancia del hemisferio cerebral derecho en la recepción de los estímulos musicales, en lo que hace a los aspectos melódico y armónico, ya que es el hemisferio que capta al mundo de manera integral. Por otro lado conocemos que en las personas con autismo encontramos un tipo de pensamiento con serias dificultades para el análisis y la comprensión de los “tempos” ya sean mentales o naturales del mundo que los rodea, lo que se corresponde con la actividad principal del hemisferio izquierdo.

Podríamos inferir entonces que esa predilección especial por las experiencias sonoras que tienen los niños que padecen autismo, puede estar relacionada con una mayor dificultad para comprender el ritmo del lenguaje o de la música misma, sin embargo cuando prevalece la melodía y la armonía en el hecho musical, encontrarían una especie de vibración al unísono consigo mismos, que los “salva” aparentemente, de tener que decodificar intelectualmente el mensaje sonoro que reciben, ya que solo necesitan una decodificación más primitiva, que se produce en el nivel de la sustancia reticular y los núcleos de la base, donde está demostrado que se registran las emociones.

Centro Benenzon España

Per més informació:

http://www.centrobenenzon.org.es/biblioteca/08autismo_leivi.htm

Així doncs, de la mateixa manera que podem observar una dificultat pel que fa a la codificació del tempo de la música, pel que fa al llenguatge també els hi és més difícil interpretar els cops sil·làbics de cada paraula, diferenciar els mots que hi ha en una frase, les frases dins de les oracions, etc. No obtsant, poden interpretar més fàcilment l'entonació que utilitzem a l'hora d'expressar-nos, i captar amb quina intenció emocional diem les unitats de significat (paraules, frases, etc.)

La música, doncs, es pot convertir en una via d'expressió i comunicació, i una eina per a desenvolupar la seva creativitat. Aquí us deixo un trailer d'un documental el qual ens mostra com sis nens autistes exploren la seva creativitat a través de la música.

Estimulació primerenca

Per als adults, escoltar música que ens sigui agradable pot ser el complement perfecte per a gaudir d'un bon moment de relax, o el punt màxim d'estimulació eufòrica que activa les nostres habilitats de dansa.

En el cas del bebè, a partir de la setmana 18 o 20 d'embaràs és capaç d'escoltar i fins i tot recordar melodies, almenys fins al primer any després de néixer. La música produeix tant en la mare com en el fetus efectes relaxants, la qual cosa és important en el desenvolupament futur del nen. Quan el bebè escolti una determinada melodia mentre està al ventre de la mare, una vegada nascut i la torni a escoltar l'associarà amb l'ambient que l'envoltava mentre estava al ventre matern i es relaxarà notablement. És convenient dedicar una part del temps del dia per a fer-los escoltar diferents melodies i observar com reaccionen. És possible que descobreixin certes tonades o sons que els relaxin fins a tal punt que es poden utilitzar quan hi hagi dificultats com per a dormir.

Per a aquest efecte, també es suggereix l'ús de sons relaxants (per exemple sons de la natura, cant d'ocells, rierols, sons del mar). Alguns autors asseguren que escoltar música abans de néixer pot incrementar la intel·ligència del nen, però no hi ha estudis sòlids que protegeixin aquesta afirmació. El que està més documentat és l'anomenat Efecte Mozart segons el qual, la música estimula certes parts del cervell relacionades amb el parla, la coordinació i altres activitats psicomotrius. Cal esmentar que, en contra del que pugui suggerir el nom, l'estudi en si parla de música en general, no només d'un compositor o cantant en particular. Existeix, a més a més dels de Mozart, una àmplia gamma de productes al mercat que oferixen diverses alternatives.

En resum, la música pot ser una gran aliada en el desenvolupament del bebè, fins i tot des d'abans del naixement. Com qualsevol activitat que es desenvolupa en l'etapa formativa del nen, ha de ser incentivada i promoguda pels pares, incloent-la dins la rutina que es segueix, aprofitant de passada l'oportunitat per a passar un temps de qualitat amb els fills.

Informació extreta de: http://www.webdelbebe.com/